15 marzo 2012
Llenties amb mandonguilles - La recepta del 15
Aquest mes la recepta del 15 ha de ser amb llenties. A casa ens agraden molt però les acostumo a fer estofadas sempre de la mateixa manera o bé en amanida, quan és estiu. Buscant una recepta diferent he trovat aquesta al llibre "Las recetas de Carvalho" de Vázquez Montalbán.
-¿Qué guisa Ud. ahí que huele tan bien?
-Lentejas con albóndigas.
Hay éxtasis en su expresión. La mujer ha dejado de secarse las manos y suelta una risita.
-¿Le gustan?
-Es de los platos que más me gustan. Cuando yo era niño algunos días estos patios olían a lentejas.
-Antes se acostumbraba a cocinar una cosa fija un día determinado de la semana. ¿Quiere probarlas? No hay nada como la comida casera.
-No quisiera...
-Siempre hago más de la cuenta porque a mi marido le gusta repetir.
-Si no es molestia.
Historias de padres e hijos.
Manuel Vázquez Montalbán
Ingredients:
1/4 Kg de llenties pardinas
1/4 Kg de costella de porc posada en sal durant 2 dies
1/2 Kg de carn picada de porc
Un xoriç de uns 200 gr
1 cabeça d'alls
1 ceba
Salsa de tomàquet
Una copa de brandy
2 fulles de llorer
Es posen a coure les llenties nomès amb aigua.
Es fan mandonguilles petites amb la carn de porc picada, all, julivert, molla de pa, ou, sal i pebre, enfarinades i fregides.
Amb el mateix oli de la fritura, afegint-hi una mica més si cal, es fregeixen bé els trossos de costella, els alls, la ceba i finalment la salsa de tomàquet, les dues fulles de llorer. Una vegada tot enrossit s'incorpora la copa de brandy.
Quan s'hagi evaporat l'alcohol si afegeix l'aigua de la cocció de les llenties i quan comença a bullir, tirar les llenties.
Incorporar les mandonguilles i el xoriç tallat a rodanxes.
Salpimentar al gust i afegir-hi un raig de brandy si és prefereix un bouquet final fort.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Caram!!! M'agrada molt la idea... les apunto a pendents, amb el teu permis....
ResponderEliminarpetonets.
Unes mandonguilles molt complertes, han d'estar molt bones.
ResponderEliminarUna abraçada
Que bones!!!
ResponderEliminarUn guisadet gustós ideal per sucar-hi pa!
ResponderEliminarun plat de cullera molt complert!
ResponderEliminarBoníssimes!! Han d'estar de vici. Me les ben apunto :)
ResponderEliminarMoltes gràcies per participar!
Petonets!
Apa, amb mandonguilles? PEr sucar-hi pa!
ResponderEliminarEns pots deixar l'enllaç al bloc?
Moltes gràcies per participar!
PEtons
Sandra
mmm un estofat reconfortant i mooolt bo!
ResponderEliminarAixò són unes llenties de tota la vida sí senyor! molt bona pinta!
ResponderEliminarUn plat de cullera dels bons sens dubte!!quina bona pinta!
ResponderEliminarPtonetss
amb mandonguilles... i de tot, a mi és com més m'agraden les llenties, ben acompanyades :-)
ResponderEliminarAixò és un plat complt de debò!, com ens tens acostumats, a fer plats de taula parada, pa i migdiada!, ja,ja. Un petonet!!
ResponderEliminarQue buena pinta, a ver si me animo y las hago.
ResponderEliminarun guisadet boníssim i plat únic eh?? bon cap de setmana!
ResponderEliminaruau jo també he optt per ferles sucusetas !!! ñam ñam
ResponderEliminarNo se que passa que de vegades no es publiquen els comentaris.
ResponderEliminarM'agraden molt les llenties de tota la vida, estofades i a més aquestes en mandonguilles, supers
Petons