Me sobraron obleas tamaño grande y las proveché de esta manera.
Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perque acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.
Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per comparitr el que mengem
i fer petar la xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més agradable.
Miquel Martí i Pol
© Template Lar Doce Lar por Emporium Digital Graphics Jenny's Grandchild and Irene's Corner
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Entradas
A casa també les fem sovint, amb les oblles queden molt més lleugeres i pots variar el gust ;)
ResponderEliminarNosaltres mengem pizza els divendres, i sovint faig tamany petit per poder-ne fer de diversos sabors en un cop de forn :)
ResponderEliminarBona idea per aprofitar o no aquestes oblees:-)
ResponderEliminarPetons
La meva primera recepta va ser precisament unes mini-pizzes!!!! I és que a casa ens estimem més unes pizzes petites que una de grossa i anar tallant.
ResponderEliminarPetons
L'únic perill de que siguin minis és que en menges més..i has aprofitat molt bé la pasta.
ResponderEliminarNani
Gran idea, segur que amb tres no hi ha prou...
ResponderEliminarQue rica idea!!! Besos!!
ResponderEliminarM'agrada molt que la mida de les pizzes siguin petitetes perquè així pots repetir i repetir i repetir....són una monada, ideals per aperiitius o un sopar entre amics! petons
ResponderEliminarY verdad que quedan bien? yo en casa también las hacemos, pero con una plancha eléctrica encima de la mesa, y cada uno se las monta como quiere. Fácil y además divertido.
ResponderEliminarUn abrazo