25 febrero 2018

Llom de porc amb pinya de Montserrat Seguí

La Cristina de Bufet de postres ens ha convocat a fer-li un homenatge a la cuinera Montserrat Seguí.

El seu llibre, Cuinar és senzill, ha estat de referència per a moltes cuineres i cuiners del nostre pais, amb poquetes fotos i molt bones explicacions de les receptes, s'ha fet un lloc important a les prestatgeries gurmet de totes les llibreries.


La Montserrat Seguí, va ser professora de cuina a l'escola de la Dona de la Diputació de Barcelona, on la va conèixer la meva cosina que va tenir la sort de ser alumna d'ella i que  em va recomanar el seu llibre.

No va ser el primer llibre de receptes que vaig tenir, però ràpidament és va fer necessari a la meva cuina. He consultat les seves pàgines en infinitat de ocasions i he fet alguna de les seves recepte un munt de vegades. Aquesta que penjo avui, va ser la primera que vaig fer i  ho va ser perquè em va semblar exòtica... en aquells anys cuinar amb fruites era exòtic... qui ens ho hauria de dir, ara que cuinem amb nitrógen líquid, amb escumas de tots tipus, amb esferificacions, amb aires... quines coses...



'

Ingredients:

400 gr de llom de porc (en un tros)
4 rodanxes de pinya (amb suc natural, no amb almívar)
1 copeta de xerès sec
75 gr de nata ó 40 gr de crema de llet
1 tassa de suc de pinya

En una cassola amb una mica d'oli, daurar el llom (posant el costat del greix a baix); donar-li la volta i assaonar-lo. Una vegada daurat, afegir el xerès, fer coure uns minuts i afegir-hi el suc i les rodanxes de pinya tallades en 3 trossos cadascuna, juntament amb una mica de suc de les mateixes.

Deixar coure lentament al forn uns 40 minutos més o menys.

Una vegada cuit, tallar el llom a rodanxes, adornar-ho amb la pinya i napar amb la salsa resultant de la cocció del llom, prèviament barrejat amb la nata o crema de llet (fer la barreja sobre el foc fent que arrenqui el bull).

En acabar el plat, si es vol la salsa més cremosa, se li pot afegir una culleradeta de fécula disolta amb aigua, fent-li arrencar el bull.

3 comentarios:

  1. Quin plat Maria! Cuinar amb fruites exòtiques era glamurós. Del por s'aprofita tot però també li casen molts ingredients. La pinya és tan agraïda!

    ResponderEliminar
  2. Es veritat que en aquells temps la pinya a les receptes salades era exòtica, de totes maneres continua sent una recepta molt bona.
    Petons.

    ResponderEliminar
  3. Una gran aportació! La pinya...tot un clàssic!
    Petoents,
    Olga

    ResponderEliminar

Blog Widget by LinkWithin

En aquest blog trobaràs:

Cuina senzilla, fàcil, bona i sana.


  © Template Lar Doce Lar por Emporium Digital Graphics Jenny's Grandchild and Irene's Corner

TOPO